dimecres, 29 de gener del 2014

DIA ESCOLAR DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA

30 DE GENER DE 2014

Aquestes dues setmanes, cada classe ha treballat un valor i han representat en un mural el que han après sobre aquest. Així, entre tots, podem construir el MUR MÀGIC DELS VALORS, que ens ha de servir per conèixer què ha de guiar la nostra vida, quina ha de ser la nostra manera de fer i de ser. Han fet una feina fantàstica!!
Han quedat uns murals xulíssims!! Aquí en teniu algun exemple:







 

diumenge, 8 de desembre del 2013

Nelson Mandela



"La major glòria no és mai caure, sinó aixecar-se sempre"

Nelson Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 - Johannesburg, 5 de desembre de 2013)

diumenge, 24 de novembre del 2013

Us deixo un conte per llegir i compartir a l'aula.Un conte per parlar de la solidaritat i la cooperació.
Les protagonistes són  fantàstiques teixidores de comunicació i caliu.

La Bufanda Humanitaria
Las hermanas Pascualini, tejedoras como ellas ya no hay. Una derecha, la otra zurda, cada una con una aguja tejen el mismo saco y veinte gorros mientras esperan que hierva el agua para el té. Ellas son así: tejen a la par y si una empieza a hablar, la otra la idea la va a terminar.

– ¡Vení Torcuato…! -dice Eulalia.

–…a desovillar un rato -completa Flavia.

Y por la ventana aparece el ayudante, un gato especialista en ordenar la lana por color, meterla en los canastos, hacer trencitas con las uñas y la punta del bigote, ovillar con las patitas delanteras y desarmar un tejido con la patitas traseras.

– Se escapó un punto, necesito…

–…tu ayuda lindo gatito.

Y Torcuato ataja con la lengua a ese punto travieso que trae dolores de cabeza a muchas tejedoras que no tienen un gato experto en hallar puntos invisibles, saltarines, incorregibles y  colocarlos en el lugar del tejido del que se ha ido.

Las tejedoras Pascualini han ganado una merecida fama, por eso tienen mucha clientela. Les piden un tapado, una frazada o un sombrero alado y ellas tejen hasta cuando hacen los mandados.

Entre los clientes tienen uno especial, el señor Ledesma. Lo conocieron una mañana de invierno que llegó a lo de las tejedoras a encargar una bufanda amarilla y antes que él apoyara su bicicleta en el árbol  ya se la habían terminado.

– ¡Caramba, con qué rapidez hacen una bufanda! -dijo sorprendido el señor Ledesma. Desde ese día, todas las mañanas llegaba con su bicicleta, tocaba una campanita y llamaba:

– ¡Eulalia, Flavia, Torcuato, vengo por una bufanda!

A las hermanas Pascualini las intrigó la actitud de Ledesma y, mientras una manejaba con pericia la aguja derecha y la otra con destreza la aguja izquierda, Eulalia expresó una idea que Flavia concluyó:

– Para qué quiere tantas…

– bufandas

– si tiene un solo…

– cuello

– ¿Dónde las guarda o

–…las expone?

– ¡Tal vez es un…

– coleccionista de bufandas!

Hasta que un día, después de la bufanda 313, decidieron saber qué sucedía.

– Torcuato dejá de jugar con…

– el ratoncito Ñato.

– Preparate que esta noche…

– salimos a ver qué hace el señor Ledesma.

Torcuato por los techos y ellas en patineta persiguieron a Ledesma que salió en su bicicleta con la bufanda azul con rayas grises que le habían hecho esa mañana. Anduvieron muchas cuadras hasta llegar a un portón donde un hombre dormía en la vereda. Ledesma lanzó su bufanda que giró en el aire y se enroscó en el cuello del anciano.

– ¡Oh, el señor Ledesma es un amaestrador…

– de bufandas!

– ¡Expertas en detectar…

– desamparados!

– ¡El señor Ledesma es un especialista…

– en dar calor al mundo!

– ¡Un abrazador…

– de cuellos fríos!

Tan impactadas quedaron Flavia y Eulalia que esa noche tejieron la bufanda multicolor más  larga del mundo, cien cuadras dicen algunos, ¡otros opinan que mil! Torcuato y el ratón Ñato ayudaron con los bigotes, las colas y las patas.

Temprano, cuando Ledesma llegó a encargar una nueva bufanda, se encontró con Torcuato que de un salto se subió al manubrio y le entregó dobladita y con moño la Bufanda Humanitaria. Eulalia y Flavia lo saludaron desde la ventana, estaban felices porque sabían que desde ese día el mundo iba a estar más abrigadito.

Ana Gracia/Tihada

Conte extret : 
 http://cuentosdetihada.blogspot.com.es/2013/04/les-presento-las-tejedoras-que-el-mundo.html

divendres, 11 d’octubre del 2013

UNA ESTONETA DE RELAXACIÓ


Les tècniques de relaxació permeten assolir un estat de calma en qualsevol moment del dia mitjançant
l’ aprenentatge de l’ ús correcte de la respiració, la presa de consciència de les diferents parts del cos i la visualització creativa. Després del pati és un bon moment per aplicar algunes tècniques de relaxació acompanyades d'una música suau i agradable.
 Us animem a dedicar una estoneta cada dia a la relaxació.

Hi ha moltes maneres de relaxar-se:  Podem començar per la respiració

SEIEM CORRECTAMENT
  1. Seure, amb la boca tancada inspirant i expirant pel nas a poc a poc.
  2. Tancar els ulls i prenent consciència de com està el vostre cos.
  3. Posar l’ esquena ben recta, sentir les natges en contacte amb la cadira i els peus en contacte amb el terra.
  4. Tirar una mica les espatlles enrere i posar les mans sobre les cuixes.
  5. Posar la barbeta en direcció al pit.
  6. Estirar bé l’ esquena, inspirar empentant amb el cap amunt, com si un fil us tibés de la coroneta cap al cel. Comptar fins a 4 al llarg de la inspiració.
  7. Expirar i relaxar, allargar l’ expiració comptant també fins a 4.
  8. Repetir aquesta respiració completa 5 vegades. (la mestra  acompanya les respiracions tot comptant)
LA TASSA CALENTA
 Un bon exercici de respiració que s'utilitza especialment amb els nens per aprendre a ser conscients de que inspiren i espiren aire, familiaritzant-se així amb la seva respiració, és "la tassa calenta".

  Amb els ulls tancats, demanem als nens que imaginin que tenen entre les seves mans una tassa de llet amb xocolata calententa. Cada cop que treuen l'aire quan respiren, s'imaginaran que juguen amb el fum que surt de la tassa. Poden moure el fum d'un costat a un altre, bufar-lo suaument cap amunt per fer-lo pujar moooooolt,... o simplement que bufin molt fluixet per tal d'anar refrendant la llet. Per fer-ho, hauran d'anar treient l'aire per la boca molt poc a poc.

Per aprendre a ser conscient de la inspiració, els demanarem que imaginin que cada cop que agafen aire pel nas respiren l'olor tan agradable a xocolata....

 http://gaudimespaishumans.blogspot.com.es/


En aquests blocs trobareu estratègies i tècniques per poder treballar la relaxació a l'aula.



dissabte, 28 de setembre del 2013


Aquesta setmana us presentem el conte de la Maria i el roure. Un conte per treballar l'educació emocional des de la  tutoria.
 Els autors: Mariona Deola, David Casas i Ricard Rubis.