Aquests dies, amb algunes companyes de l'escola, hem estat reflexionat sobre com hem de parlar del dol als nens. Una de les conclusions que hem tret és que es parla molt poc de la mort.
En primer lloc, abans de fer-nos aquesta pregunta, hem de demanar-nos què necessita el nostre grup? És un bon moment per parlar-ne? Potser és massa recent? Tal i com comenta la Teresa Abellan cal tenir sempre en compte tant la dimensió individual com la col.lectiva.
Val a dir que, a mesura que el nen es fa més gran i va adquirint el concepte de irreversibilitat de les coses esdevé molt més difícil i complicat parlar-ne.Probablement, es tracta d'un tema que caldria introduir-lo abans que passi una situació dolorosa i propera pel nen/a mitjançant situacions i personatges que no els involucrin directament, ajudant-los a trobar paraules adequades per parlar-ne i vinculant el concepte de la mort amb la vida fent un paral·lelisme amb el cicle de la vida a la natura.
Tant per infantil com per cicle inicial trobareu molts recursos recollits en aquest enllaç. Sobretot, hi ha molts contes que permeten fer un treball de verbalització d'emocions i sentiments molt interessant.
Altres recursos que hem trobat interessant que ens poden orientar a l'hora plantejar el tema a l'aula:
En aquest capítol radiofònic de quaderns de pedagogia es donen bones indicacions de com tractar aquest tema amb els més petits.
El vídeo "Educar per la vida i la mort " del programa el pot petit. Aquest vídeo (el trobareu enllaçat directament al bloc de la Teresa Abellan) ens presenta, de manera molt planera, un ventall de reflexions sobre la vida i la mort per part de dos nens. Personalment, m'ha agradat la senzillesa i la sensibilitat en que tracten el tema . Moltes gràcies Tere.
http://emocionat2.blogspot.com.es/
Afegim una poesia d'un nen de 14 anys que ens ha fet arribar la Pilar, una mestra de l'escola:
Afegim una poesia d'un nen de 14 anys que ens ha fet arribar la Pilar, una mestra de l'escola:
MORT
Quan jo mori
molta gent tornarà a casa
amb ulls plorosos
i el mocador a la mà.
Però la gent que m'estimava
dirà que m'he amagat
darrera el somni,
sota la mar.
Àlex Guixà
14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada